Àngels Ribé


Nesans	1943 Baselòn
Nasyonalite	Espay

Àngels Ribé, ki fèt nan Baselòn an 1943, se yon atis konseptyèl panyòl ki gen travay yo rekonèt depi ane 1970 yo, sitou te note pou travay li sou egalite sèks yo ak sèks, nan kad fen diktati Franco ak Tranzisyon Demokratik.

Biyografi

Àngels Ribé kòmanse karyè pwofesyonèl li nan Pari^[1] an 1969, answit te rete nan Amerik di Nò^[2] kote li travay ak anpil atis tankou Vito Acconci , Laurie Anderson, Gordon Matta-Clark, Lawrence Weiner, Hannah Wilke, Martha Wilson, ak Krzysztof Wodiczko.

Moun k ap resevwa National Prize for Plastic Arts an 2019 ak prim lan pi popilè nan Cross of Saint George^[3] an 2021^[4], jodi a konsidere li kòm youn nan pi gwo atis katalan kontanporen^[5], ak Eulàlia Grau, Esther Ferrer, Fina Miralles Nobell, Eugènia Balcells ak Eulàlia Valldosera.

Li se youn nan pyonye atis feminis an Ewòp^[6] ak nan mond lan^[7].

1969: Laberint, Acció al parc, Escuma, Intersecció de llum, Intersecció de pluja ak Intersecció d'onada ;
1970: 3 pwen;
1972: Transpò yon raig de llum;
1973: Jeyometri envizib, Entèraksyon limyè ak Entèraksyon van;
1974: N.A.M.E. ak Veyikil;
1975: De Pwen Subjektif Prensipal sou yon Trajektwa Objektif;
1977: Pa ka ale lakay ou;
1978: Amagueu les nines, que passen els lladres ak Triyang;
1979: Ornament;
1983: Paisatge;
2022: Depi anlè^[8], nan Valence (Frans)^[9].

Sou lòt pwojè yo :

Àngels Ribé, sou Wikimedia Commons