Eulàlia Valldosera
Nesans | |
---|---|
Non nesans |
Eulàlia Valldosera i Guilera |
Nasyonalite | |
Aktivite |
Sculpteur ou sculptrice, artiste d'installation, artiste visuel ou artiste visuelle, photographe, artiste vidéo |
Reprezante pa |
Carroll / Fletcher (d) |
Lye travay |
Amstèdam () |
Sit wèb |
Eulàlia Valldosera i Guilera, yo rele souvan Eulàlia Valldosera, ki fèt nan Vilafranca del Penedès (pwovens Barcelona) an 1963, se yon atis vizyèl kontanporen Panyòl.
Defini tèt li kòm yon "atis ak mistik aktivis"[1], li se konnen pou pèfòmans li yo ak enstalasyon ki konsantre anpil sou entèraksyon ak piblik la.
Biyografi
modifyeEulàlia Valldosera te kòmanse fòmasyon atistik li nan bèl atizay nan Barcelona, nan Lekòl la nan Llotja. Li te kontinye etid li nan Amsterdam an 1992 nan Gerrit Rietveld Academy[2]. Li te kòmanse karyè atistik li ak travay ki rele El melic del món (Lonbrit mond lan) an 1991[3].
Pandan ke epòk la te fè eksperyans yon komodifikasyon san parèy nan atizay - nan fòm lan nan penti ak objè -, Valldosera deside bay yon wòl esansyèl nan aksyon an ak patisipasyon nan piblik la ki dwe entèvni nan pèfòmans lan. Dapre li, sa ki esansyèl se memwa ki rete a ak memwa moman sa a. Kidonk, Valldosera te kreye seri enstalasyon ki rele Aparences. Kreyasyon sa a te kontinye depi 1992 jiska 2006.
Se nan kontèks sa a ke li te rantre nan pwojè Foròm Inivèsèl Kilti ki te fèt nan Barcelone an 2004.
Apre sa, li te kreye enstalasyon Aquí hay tomate ("Yon bagay k ap pase"). Konsepsyon efemè, travay la konsève apre evènman an. , nan parc del Fòrum, nouvo espas iben nan nò vil la.
An 2008, li te pwopoze pwojè Dependències (Depandans)[4], kote enstalasyon yo pran yon karaktè sinematografik epi kote patisipasyon piblik la esansyèl.
Depi lè sa a, li te gen anpil ekspozisyon atravè mond lan, ki sitou prezante videyo ak enstalasyon atistik li yo[5].
An 2022, li te patisipe nan rechèch sou Picasso ak relasyon li ak fanm, ak Picasso Museum nan Barcelona, Otonòm). University of Barcelona ak University of Picardie-Jules Verne, an Frans[6].
Onè
modifye- Pri Nasyonal pou Art Vizyèl (2001), Gouvènman katalan.
- Nasyonal Prize for Plastic Arts (2002), Gouvènman Panyòl.
Egzibisyon
modifye- 1991: El melic del món nan galeri Antoni Estrany, Barcelone
- 1992: Vendatges nan chanm Montcada Fondasyon "La Caixa]", Barcelone
- 1996: Manifiesta Y — Rotterdam
- 1997: Modèl:5yèm
- 1997: Modèl:2yèm
- 1997: Twilight Zone — Skulptur Projekte, Münster (travay kolektif)
- 1998: Côté sud... Entschuldigung, Enstiti atizay kontanporen, Villeurbanne (kolektif)
- 1999: Egzibisyon nan Mize Atizay kontanporen Montreyèl la[7]
- 1999: Still life nan Villa Arson, Nice
- 2000: Still life nan galeri Joan Prats, Barcelona
- 2001: Modèl:49th (travay kolektif)
- 2004: Modèl:26th
- 2008: Objetos generados nan Espai Visor, Valencia
- 2009: Dependencias nan Reina Sofía National Museum and Art Center, Madrid
- 2009: Modèl:10th[8]
- 2013: Economia de l'atzar diví nan Fondasyon Joan-Miró, Barcelona
- 2019: Patriarcado (avèk Cristina Lucas) nan Thyssen-Bornemisza Museum, Madrid[9]
- 2020: Videyo retrospektiv, Sant Atizay kontanporen nan Málaga[10]
- 2021: El periodo, enstalasyon nan Vinseum nan Vilafranca del Penedès[11]
- 2021: Desprogramar el drama nan mize atizay kontanporen Alicante[12]
- 2022: Energías Vivas, sou plizyè sit nan Barcelona[13]
Nòt ak referans
modifye- (es) Yon pati nan atik sa a oswa tout atik la soti nan Wikipedya en espanyòl Ki gen pou tit « Eulàlia Valldosera i Guilera » (gade lis otè yo).
- ↑ (es) « https://eulaliavalldosera.com/me-we/ », sur Eulalia Valldosera.
- ↑ « Eulàlia Valldosera. Dependencias », Llibret de l'exhibition Dependencias, pa Eulàlia Valldosera, .
- ↑ (ca) « Eulàlia Valldosera | enciclopedia.cat », www.enciclopedia.cat.
- ↑ (en) « Eulàlia Valldosera | Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía », sur www.museoreinasofia.es.
- ↑ (en-US) « Eulàlia Valldosera ».
- ↑ (es) « El Museo Picasso de Barcelona ak la UAB enpilsyon revize lavi a ak travay atis la nan pèspektiv jenere », .
- ↑ « Eulàlia Valldosera ».
- ↑ (en-US) « Eulàlia Valldosera - 2, La Sucrière. 10th Biennale de Lyon », sur universes.art.
- ↑ (es) « Exposición - Patriarcado: Cristina Lucas / Eulàlia Valldosera ».
- ↑ , « Eulalia Valldosera | CAC Málaga ».
- ↑ (ca) « Refleksyon atis Eulàlia Valldosera al Vinseum », sur VilaWeb.
- ↑ (es) « El MACA prezante "Desprogramar el drama" ak Eulàlia Valldosera kòm protagonist », .
- ↑ (es) « arte espiritual andino: talleres 2022 ».
Lyen ekstèn
modifyeSou lòt pwojè yo :
Eulàlia Valldosera, sou Wikimedia Commons
- (es) Sit ofisyèl
- Resous ki gen rapò ak boza :
- Avi nan diksyonè oswa ansiklopedi jeneralis :
- es [videyo] Pwogram televizyon Metrópolis (Radiotelevisión Española) dedye a Eulàlia Valldosera.
- es [videyo] Eulalia Valdosera, sou Mémwa Oral ].
- ca [videyo] Eulàlia Valldosera, sou Edu3.cat.
- Bibliyografi sou Eulàlia Valldosera, sou sit entènèt mize a. atizay kontanporen nan Monreyal.