Isabel Güell i López

Isabel Güell i López te fèt nan Barcelone 23 novanm 1872 e li te mouri 8 me 1956 nan menm vil sa a, se yon Panyòl konpozitè

Biyografi

Li se pitit fi pi popilè endistriyalis Barcelona Eusebi Güell^[1].

Nan yon laj trè jèn, li te vin pasyone sou mizik, patikilyèman pyano a ak ògàn an. Li antre nan koral Enstiti Kilti Fanm yo (ki rele “La Bonne”) pedagòg Francesca Bonnemaison^[2].

Isabel Güell etidye mizik tou nan Pari^[3], sitou ak konpozitè ak òganis Eugène Gigout^[4].

Li te konpoze plizyè moso klasik pandan karyè li, sitou mizik relijye - li te kreye yon Stabat Mater an 1917 ak yon Te Deum an 1918. powèt katalan an Jacint Verdaguer^[5].

Isabel Güell te mouri nan Barcelona, anba Espay Franco a, sou 8 me 1956.

Diskografi

CD konpozitè katalan. Jenerasyon modènis. Maria Teresa Garrigosa (soprano) ak Heidrun Bergander (pyano). Lakay Guido. Dip.leg. B-45116-2008.

Referans

(ca) Yon pati nan atik sa a oswa tout atik la soti nan Wikipedya en catalan Ki gen pou tit « Isabel Güell i López » (gade lis otè yo).

↑ Rejis nesans Ajuntament de Barcelona, 6CNL -V?i=1434&wc=QZ7W-X5M%3A335015101%2C335015102%2C335499201&cc=2015324&cat=636896 nenpòt 1872, nimewo anrejistreman 5672, enskripsyon nimewo 5678, ak [[ansyen achitè a ], ansèytè a [[ansè] ak [[sitè a]. atis feminis Maria Lluïsa Güell, yo te rele “Pint Roses”, yon konpozitè tou. Pandan jèn li, li te rete nan Palè Güell, Palè Güell, pi popilè moniman modernis ki nan Kò Gotik la. An 1901, Isabel Guëll te marye ak Carles Sentmenat, Markis Castelldosrius ak Gran Espay. Antoni Gaudí li menm te dekore kay jèn koup la, ki chita nan Carrer Junta de Comerç nan Barcelona<ref name="dd">{{Web link |name=Diccionari biogràfic de dones |title=Isabel Güell López |url=http ://dbd .cat/fitxa_biografies.php?id=627 |sit=Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA atravè [[Viquipèdia:Autoritzacions/Diccionari Biogràfic de Dones|OTRS] ]) |aksede =24 septanm 2015}}
↑ Modèl:Link web
↑ « Barcelona Le Palais Güell (3) », sur Paris Autre
↑ (ca) catalunyamusica, « Isabel Güell i López, l'aristòcrata il·lustrada », sur Femení i Singulars, 23 oktòb 2014
↑ « Isabel Güell - Jacint Verdaguer - sit entènèt Palais Güell »

Lyen ekstèn

Modèl:Portal

[1] Rejis nesans Ajuntament de Barcelona, 6CNL -V?i=1434&wc=QZ7W-X5M%3A335015101%2C335015102%2C335499201&cc=2015324&cat=636896 nenpòt 1872, nimewo anrejistreman 5672, enskripsyon nimewo 5678, ak [[ansyen achitè a ], ansèytè a [[ansè] ak [[sitè a]. atis feminis Maria Lluïsa Güell, yo te rele “Pint Roses”, yon konpozitè tou. Pandan jèn li, li te rete nan Palè Güell, Palè Güell, pi popilè moniman modernis ki nan Kò Gotik la. An 1901, Isabel Guëll te marye ak Carles Sentmenat, Markis Castelldosrius ak Gran Espay. Antoni Gaudí li menm te dekore kay jèn koup la, ki chita nan Carrer Junta de Comerç nan Barcelona<ref name="dd">{{Web link |name=Diccionari biogràfic de dones |title=Isabel Güell López |url=http ://dbd .cat/fitxa_biografies.php?id=627 |sit=Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA atravè [[Viquipèdia:Autoritzacions/Diccionari Biogràfic de Dones|OTRS] ]) |aksede =24 septanm 2015}}

[2] Modèl:Link web

[3] « Barcelona Le Palais Güell (3) », sur Paris Autre

[4] (ca) catalunyamusica, « Isabel Güell i López, l'aristòcrata il·lustrada », sur Femení i Singulars, 23 oktòb 2014

[5] « Isabel Güell - Jacint Verdaguer - sit entènèt Palais Güell »

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]